La virtut de l'capital rau en la seva capacitat de generar ocupació i riquesa. Retirar-lo de la circulació, atresorar-, ocasiona atur i pobresa.
Com Veig Dono
Fa molts anys, quan era estudiant universitari, vaig llegir un magnífic llibre que em va permetre traçar les coordenades de la meva vida. Em va donar rumb i sentit de pertinença. Es tracta del extraordinari estudi de Federico Engels que va titular "L'Origen de la Família, la Propietat Privada i l'Estat". Res més. Si no ho ha llegit, faci-ho, li agradarà.
Vaig imaginar, a través del pensament d'Engels, el penós camí de la humanitat davant la inevitable necessitat de produir el seu suport i reproduir la seva espècie. Camí que, pel que fa aparèixer la propietat privada i la possibilitat de disposar de la feina aliè, va tornar antagònics als homes, inquisitiva la seva relació i, perquè no dir-ho, irracional i malvada. La guerra, la rapinya, l'explotació de l'home per l'home, ha estat des de llavors el factor comú en l'evolució històrica de la societat. Campi qui pugui.
Vaig observar en l'estudi d'Engels que les societats han vingut transformant-se de la mà dels seus respectius modes de producció, diguem, per recordar alguns, de l'esclavitud a el feudalisme i d'aquest a l'capitalisme i que totes les transformacions s'han donat, en algun moment, de manera violenta. Fins ara tot canvi de sistema ha enfrontat una molt forta oposició. Sagnant, es pot dir i ja és moment de fer canvis profunds de manera pacífica, com ho estem fent els que creiem que la llibertat de la persona augmenta, a mesura que disminueix la desigualtat econòmica. Considerem, a tall d'exemple, el cas de l'abolició de l'esclavitud als Estats Units. Prèviament, durant cert temps, es va anar divulgant i fonamentant la idea d'eradicar, en els vedats de les poderoses hisendes, el treball esclau suport de la riquesa en aquests temps. Negres i mules, eren el més valuós. O a l'inrevés?
Per descomptat la reacció va ser demolidora i podem imaginar un conclave d'hisendats injuriant a President Lincoln, insultant de totes les maneres possibles, denigrant la seva intel·ligència i assegurant que amb la seva acció destruiria l'economia de país. Doncs, en efecte, hi va haver guerra i destrucció, va córrer la sang i es enseñoró la mort, però la decisió d'abolir l'esclavitud es va imposar i no només no es va enfonsar l'economia, sinó que, alliberada la mà d'obra esclava, aquella, l'economia, es va potenciar fins a convertir a la nació nord-americana en la més industrialitzada, moderna i poderosa de l'món.
Guardant la deguda distància, avui i des de fa molt de temps, havem veus que impulsen cap a un nou i més alt esglaó de llibertat, d'eradicar tota seqüela d'esclavitud que, a voler o no, vivim amb ella i ens anem acostumant. La Renda o Ingrés o Salari Bàsic Universal (RBU), de què ja hem escrit en anteriors lliuraments, ajudarà a excloure la dependència econòmica i no destruirà l'economia ni produirà una mena de rèmores o paràsits socials; tampoc acabarà amb la lliure empresa i molt menys amb el sistema capitalista. Per contra, assegurant un ingrés bàsic, ho farà més forta, més equitatiu, més just, més humà. Per a això, és indispensable assegurar que els guanys globals de el sistema, no siguin sostretes de la circulació i sí reinvertidas. La seguretat i permanència d'el sistema requereix de posar un límit a les utilitats no reinvertides, gravar els excedents improductius i, si escau, especulatius. Hi ha d'una altra? Que bo.
El ciutadà que rebi un ingrés fix cada mes, a el mateix temps ho tornarà a la circulació monetària com una venda segura per a l'home d'empresa o el pagament puntual d'un lloguer a l'arrendador o l'abonament rigorós per la hipoteca d'un bé arrel a la immobiliària o a l'banc, etc. Aquest ingrés fix farà que la despesa federal en la seguretat pública sigui menor, ja que els índexs de criminalitat han de baixar dràsticament al no haver motiu de robar per menjar. A nivell nacional les crisis econòmiques que tenen lloc cada cert nombre d'anys, per desequilibris entre l'oferta i la demanda dels béns i serveis produïts o per pandèmies inesperades, tendiran a ser menys greus, ja que hi haurà provisionalment un consum bàsic garantit en tot el país. Avui un altre gall ens cantaria.
A l'altra cara de la moneda, hi haurà el ciutadà major d'edat qui rebrà un ingrés incondicional, independentment de la seva condició econòmica i del seu gènere, de si té feina o no, de si guanya molt o poc, de si té partit o religió o no té res, entre altres possibles objeccions. Aquest ingrés bàsic universal atorgat sense cap tipus de condició, de fer de l'ciutadà una persona lliure. Li permetrà negociar millors salaris o acomiadar-se de un treball si ho considera humiliant; li donarà l'oportunitat d'estalviar i viatjar o comprar millors coses si és el seu desig, però sobretot, li brindarà l'estímul per ser un emprenedor o desenvolupar activitats artístiques si així ho prefereix. Naturalment el cost de la mà d'obra tendirà a pujar i en alguna proporció a disminuir la taxa de guany, però el Coeficient de Gini indicarà major equitat en el repartiment de la riquesa de país. Una situació com la que hem descrit, servirà per revitalitzar la creativitat i potenciar el creixement amb desenvolupament de l'economia capitalista. A més gent lliure més creativitat. L'enginy per fer més eficient i productiu el sistema, disminuir costos, col·locar productes i serveis a preus competitius i aconseguir majors utilitats, prendrà així, un gran impuls, fins ara desconegut. L'antagonisme laboral i social tendirà a desaparèixer a l'mirar-se patró i treballador propera, compromesos tots dos en defensar i créixer la font de la feina i de riquesa, així com consolidar l'estabilitat i permanència en el treball. En fi, establir la RBU i gravar el flux de capital improductiu, és posar la sal sobre la taula. Bon profit!
Escletxes
En Bhutan no es mesura la riquesa nacional amb el PNB (Producte Nacional Brut), si no amb el FIB (Felicitat Interior Bruta). Serà per què encara hi ha retards de poligàmia i poliàndria?
La voluntat dels europeus va enderrocar fronteres. 'La covid les va aixecar de nou! Molt aviat ni als veïns vorejarem a veure.
Diu el meu amic Rodrigo Ordaz: És millor perdre un nadal en la teva vida, ¡que la teva vida en un Nadal! Queda't a casa i no facis festes. ¡Ándele!
Benvolgut Lector: Bon Nadal i Feliç 2021! Rebi una forta abraçada.
pibihua2009@gmail.com
27 des de l'any 2020